Descripció del procés selectiu
L’oposició constarà de les tres fases:
Primera fase . Proves selectives, obligatòries i eliminatòries.
Primera prova.
a) Exercici de coneixements (1 hora i 15 minuts): respondre 60 preguntes tipus test en relació amb el temari.
La puntuació d’aquesta prova serà entre 0 i 10 punts.
b) Prova aptitudinal: realització d’una bateria de tests adreçats a avaluar les capacitats intel·lectuals i els processos de raonament de la persona aspirant.
La puntuació d’aquesta prova serà entre 0 i 10 punts.
c) Prova de personalitat: orientada a avaluar els trets de la personalitat de la persona aspirant, així com la seva adaptació personal i social.
La qualificació serà d’apte/a o no apte/a.
Per a la superació d’aquesta primera prova, la persona aspirant haurà d’obtenir un mínim de 5 punts en l’exercici de coneixements, un mínim de 5 punts en la prova aptitudinal i la qualificació d'apte/a en la prova de personalitat.
Segona prova: Coneixements de llengua catalana.
a) Primera part (màxim 40 minuts): consisteix en un exercici escrit en què s’hi avaluaran els coneixements pràctics de llengua catalana mitjançant sis blocs de preguntes sobre aspectes lingüístics.
b) Segona part (màxim 20 minuts): s’hi avaluarà l’expressió oral mitjançant una conversa i algunes situacions generals de comunicació.
La qualificació d’aquesta prova és d'apte/a o no apte/a.
Tercera prova.
1. Antropometria
Es comprovarà en una única crida en un dia i hora determinats que la persona aspirant compleix els requisits mínims d’alçada i d’índex de massa corporal:
2. Exercicis físics
Per a la realització de la prova, les persones aspirants hauran de presentar-se amb roba esportiva.
Qualificació de la prova. Cadascun dels exercicis físics es valorarà d’acord amb el barem que es confeccioni tenint en compte els resultats obtinguts per totes les persones aspirants del mateix sexe, agrupades en franges d’edats:
De 18 a 24 anys.
De 25 a 29 anys.
De 30 a 34 anys.
Cada exercici es puntuarà de 0 a 10 punts. La puntuació final de cada persona aspirant s’obtindrà dividint entre quatre la suma total de punts aconseguits en cadascun d’ells, i quedaran eliminades de l’oposició les qui no assoleixin una puntuació mínima de 5 punts.
Comprovació de les causes d’exclusió mèdiques
La comprovació per determinar que la persona aspirant no està inclosa en cap de les exclusions mèdiques indicades comportarà un reconeixement mèdic.
Cada una de les proves a realitzar es faran en una única crida en els dies i hores que es determinin.
Les persones aspirants hauran d’emplenar un qüestionari relatiu al seu estat de salut que se’ls lliurarà el dia del reconeixement mèdic.
Quarta prova. Prova d’adequació psicoprofessional.
a) Primera subprova. Proves psicotècniques orientades a avaluar l’adequació de les característiques de la persona aspirant en relació amb les tasques a desenvolupar.
b) Segona subprova. Entrevista per contrastar i ampliar el resultat de les proves psicotècniques per determinar l’adequació de la persona aspirant al perfil professional desitjat.
La qualificació d’aquesta prova serà apte/a o no apte/a.
Segona fase . Curs selectiu a l’escola de Policia de Catalunya.
Aquesta segona fase consistirà en la superació d’un curs selectiu a l’escola de Policia de Catalunya d’una durada no superior a nou mesos. Durant aquest període les persones aspirants perceben les retribucions bàsiques corresponents al grup D i es troben en situació d’alta en el règim general de
la Seguretat Social.
Qualificació. L'Escola de Policia de Catalunya, mitjançant una valoració continuada, acreditarà l’aptitud o no-aptitud de les persones aspirants, amb una puntuació de 0 a 70 punts.
Per superar aquesta segona fase s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 35 punts.
Tercera fase. Pràctiques.
Les persones aspirants que accedeixin a aquesta fase realitzaran unes pràctiques de caràcter selectiu de dotze mesos de durada, dividides en quatre períodes avaluables de tres mesos, que tindran cadascun d’ells caràcter selectiu. Aquestes pràctiques es realitzaran prestant servei efectiu en un lloc de treball determinat per
la Direcció General de Seguretat Ciutadana, idoni per a l’obtenció del nivell de professionalització i formació integral de la persona funcionària en pràctiques.
Per obtenir la qualificació d'apte/a a la fase de pràctiques, els aspirants hauran de tenir, en tot cas, un mínim de tres períodes amb avaluacions positives, un dels quals haurà de ser l’últim.
Durant aquest període les persones aspirants perceben les retribucions bàsiques i les complementàries dels/de les funcionaris/àries del cos de mossos d’esquadra de la categoria de mosso/a i es troben en situació d’alta en el règim general de
la Seguretat Social.
Qualificació. Per avaluar cada període de pràctiques s’elaborarà una acta individual que valori un seguit de factors conductuals que abastin camps d’observació en els quals es descriguin coneixements del treball, flexibilitat, habilitats socials i comunicació, compliment d’ordres i disciplina, disposició personal vers el treball, responsabilitat, adaptació a l’organització, iniciativa, confiança en si mateix i autonomia, judici pràctic i autocontrol. La valoració de cada període de pràctiques serà sotmesa a la decisió del tribunal de l’oposició, que establirà la qualificació d'apte/a o no apte/a.
Temari
Àmbit A: coneixements de l’entorn.
A.1 Història de Catalunya (part I): de la formació de Catalunya al segle XVIII.
1. L’antiguitat a Catalunya.
2.
La Catalunya romana.
3. El naixement de Catalunya.
4.
La Catalunya feudal (s. XI-XII).
5. L’expansió catalanoaragonesa (s. XIII-XIV).
6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. XIV-XV).
7. L’art en l’època medieval: el romànic i el gòtic.
8. Catalunya en la monarquia hispànica (s. XVI-XVII).
9.
La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre.
10. Les transformacions del segle XVIII.
11. L’art en l’època moderna: el Renaixement, el barroc i el neoclassicisme.
A.2 Història de Catalunya (part II):
la Catalunya contemporània (s. XIX-XX).
1. El segle XIX: la crisi de l’antic règim i la construcció de l’estat liberal.
2. Catalunya, fàbrica t’Espanya, i l’obrerisme.
3. La restauració borbònica i el catalanisme polític.
4. El primer terç del segle XX (1898-1931).
5. L’art a l’edat contemporània: el romanticisme, el modernisme i el noucentisme.
6.
La República i
la Guerra Civil.
7. La dictadura franquista.
8. La transició i la recuperació de l’autonomia.
9. El segle XX: del noucentisme a la postguerra.
A.3 Àmbit sociolingüístic.
1. Història de la llengua.
2. Varietats lingüístiques.
3. Àmbit sociolingüístic i marc legal.
A.4 Marc geogràfic de Catalunya i organització territorial.
1. Situació i divisió administrativa.
2. El relleu.
3. Els climes a Catalunya.
4. La xarxa hidrogràfica.
5. La vegetació.
6. La població.
A.5 Principals variables de l’estructura econòmica i social de Catalunya.
1. L’economia catalana.
2. L’estructura social de Catalunya.
3. La societat civil i la participació cívica a Catalunya.
A.6 El canvi social (part I): immigració i igualtat d’oportunitats dels homes i les dones.
1. Les migracions contemporànies.
2. La immigració a Espanya i Catalunya.
3. Models d’integració i marcs de convivència en la societat multicultural.
4. Les polítiques públiques en matèria d’immigració.
5. Règim jurídic: igualtat formal i igualtat material.
6. Igualtat d’oportunitats i discriminació positiva.
7. Les polítiques públiques en matèria d’igualtat d’oportunitats.
A.7 El canvi social (part II): les noves tecnologies de la informació.
1. La societat del coneixement i les noves tecnologies de la informació.
2. Efectes de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC).
3. Naixement de la societat de la informació.
4. Innovació i noves formes de comunicació: Internet.
5. Comunicació i control públic: nous espais de seguretat i noves alarmes socials.
A.8 El canvi social (part III): l'individu i l’equilibri ecològic.
1. La necessitat de l’ordenació ecològica i de l’equilibri dels ecosistemes.
2. Precedents de la presa de consciència.
3. El concepte de desenvolupament sostenible i l'Informe Brundtland.
4.
La Cimera de Rio i l'Agenda 21.
5. L 'Agenda 21 Local i
la Carta d'Aalborg.
6. La situació a Catalunya.
Àmbit B: institucional.
B.1 L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC).
1. Antecedents històrics i elaboració de l'EAC.
2. Caracterització jurídica de l'EAC.
3. Contingut i estructura de l'EAC.
4. Les competències de
la Generalitat.
5. La reforma de l'EAC.
B.2 Les institucions polítiques de Catalunya.
1.
La Generalitat com a institució d’autogovern de Catalunya.
2. El Parlament de Catalunya.
3. El president de
la Generalitat i el Govern.
4. Les institucions de rellevància estatutària.
B.3 El Departament d'Interior.
1. Les funcions del Departament d'Interior.
2. Òrgans generals del Departament d'Interior.
3. L’àmbit de la seguretat:
la Secretaria de Seguretat Pública.
4.
La Direcció General de Seguretat Ciutadana (DGSC).
B.4 L’ordenament jurídic de l'Estat.
1. L’ordenament jurídic.
2.
La Constitució espanyola.
3. La llei.
4. Les normes amb rang de llei.
5. El reglament.
6. Els tractats internacionals.
B.5 Els drets humans i els drets constitucionals. Les garanties dels drets.
1. Les declaracions de drets humans.
2. Els drets constitucionals.
3. La titularitat dels drets constitucionals.
4. Els drets constitucionals relacionats amb el procés penal.
5. Els deures constitucionals.
6. Les garanties normatives.
7. Les garanties institucionals: el Defensor del Poble.
8. Les garanties jurisdiccionals.
9. La suspensió dels drets constitucionals.
B.6 Les institucions polítiques de l'Estat.
1. Les Corts Generals.
2. El Govern.
3.
La Corona.
4. Altres institucions de l'Estat.
B.7 Els òrgans jurisdiccionals: poder judicial i Tribunal Constitucional.
1. Poder judicial i potestat jurisdiccional.
2. El Consell General del Poder Judicial.
3. El Ministeri Fiscal.
4. El Tribunal Constitucional.
B.8 L’organització territorial de l'Estat.
1. Els models d’organització territorial.
2. L 'Estat autonòmic a
la Constitució de 1978.
3. Les comunitats autònomes.
4. Els municipis.
5. Les províncies.
6. Les comarques.
B.9
La Unió Europea.
1. Origen històric de
la Unió Europea.
2. L’ordenament jurídic comunitari: dret comunitari originari i dret derivat.
3. Institucions comunitàries.
Àmbit C: seguretat i policia.
C.1 Les competències de
la Generalitat en matèria de seguretat.
1. Les competències en matèria de seguretat ciutadana (Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de
la Generalitat-mossos d’esquadra).
2. Les competències en matèria d’emergència i protecció civil.
3. Òrgans de coordinació en matèria de seguretat.
C.2 La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya.
1. El concepte de coordinació policial.
2. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3.
La Llei d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.
C.3 La policia de Catalunya: mossos d’esquadra i policies locals.
1. Síntesi de la història del cos de mossos d’esquadra.
2. Estructura i funcions del cos de mossos d’esquadra.
3. La policia local de Catalunya.
4. El desplegament de la policia de
la Generalitat-mossos d’esquadra.
5. La policia de Catalunya: la policia del futur.
C.4 La funció policial en matèria de seguretat ciutadana.
1. La funció policial.
2. Les comissaries generals i
la Comissaria General Territorial (CGTER).
3. L’àrea bàsica policial (ABP).
4. La regió policial (RP).
5. Altres serveis de
la CGTER: la divisió de recursos operatius (DRO).
C.5 La funció policial en la investigació de delictes.
1. El concepte d’investigació.
2. El marc legal de la investigació.
3. Funcions de les unitats d’investigació.
4. Tècniques i mitjans d’investigació criminal.
5. Tipologia delictiva.
6. La formació en l’àmbit de la investigació criminal.
C.6 La funció policial en seguretat viària i trànsit.
1. Normativa bàsica sobre trànsit: el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març.
2. El Reglament general de circulació.
3. El Reglament general de conductors.
4. El Reglament general de vehicles.
5. El Reglament del procediment sancionador.
C.7 Codi deontològic policial.
1. La deontologia policial.
2. El codi europeu d’ètica policial.
3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació.
4. La policia en una societat multiètnica i
la Carta de Rotterdam.
C.8 El marc legal de la seguretat de l'Estat: forces i cossos de seguretat.
1.
La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.
2. Principis bàsics d’actuació de les forces i cossos de seguretat.
3. Disposicions estatutàries de les forces i cossos de seguretat.
4. La policia de
la Generalitat-mossos d’esquadra.
C.9 La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat: els acords internacionals.
1. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol.
2. Els acords internacionals en matèria de seguretat: el sistema d’informació Schengen.
Àmbit D: actualitat.
Coneixement de l’entorn polític i econòmic.
a) Nacional.
b) Internacional. |
