|
1. Disseny i projecte editorial.
Amb la presència de nous formats digitals es qüestiona i es replanteja el projecte editorial. Per aquest motiu en aquest apartat es revisen les metodologies, els plantejaments i els formats propis d’aquest camp d’activitat per tal de generar nous impulsos que permetin de gestionar la complexitat del projecte editorial. De la mateixa manera, aquest apartat fa una revisió històrica a través de diferents exemples concrets de com el procés editorial ha anat evolucionant i de com s’ha produït el traspàs de la galàxia Guttemberg a la galàxia McLuhan.
2. Trànsit de l’analògic al digital i del digital a l’analògic.
En aquest bloc s’estudien les anomenades “eines analògiques”, que en la seva bidimensionalitat troben el seu camp d’acció, però també el seu límit, sobretot pel que fa als costos de producció (impressió) i difusió (paper). Es valoraran, també, els seus avantatges, l’estandardització del seu ús i les eines existents perquè es comprenguin millor.
En aquest apartat es tracten les eines digitals de nova implementació com a element detonador d’una revolució tecnològica molt important que s’ha fet palesa a les nostres vides. Efectivament, aquests instruments representen una autèntica democratització de l’emissió de codis gràfics, gràcies al baix cost de producció que permeten. Per acabar, aquests mòduls estudiaran els nous espais d’intersecció analògico-digitals.
3. Noves estratègies de producció i difusió del projecte editorial.
Els darrers anys el panorama de l’acció associada a la comunicació visual ha variat molt. I ho ha fet no només en el volum de produccions, que ha augmentat exponencialment, sinó també en el significat i significant de les eines emprades; eines que, des de la producció tan gràfica com audiovisual, han sofert l’estímul d’una tecnologia que ha permès de socialitzar-ne l’ús i, per tant, d’enriquir-ne el resultat de les propostes.
Amb tot, ha estat el receptor qui ha evolucionat, qui, davant l’allau de missatges, ha estat capaç de construir eines discriminatòries capaces de detectar amb agilitat el punctum d’allò que percep i rebutjar-ne el que li sembla més fútil. Si Roland Barthes es va esforçar a definir que allò que realment ens sacseja en la percepció d’una fotografia és allò que literalment ens “punxa”, podríem dir que una part important de l’esforç estilístic tant dels dissenyadors gràfics com del món de la comunicació està patint una “punxada” constant en les seves maneres, generant missatges curts, potents i diferenciats formalment, capaços de “foradar” la cada vegada més resistent superfície de criteri del receptor.
4. Producció gràfica.
La diversificació de la producció gràfica, lligada a la facilitació en la seva construcció, està produint una dissolució clara dels límits d’acció professional. Aquest fenomen, ja clarament identificat des de fa uns anys, ha estimulat la seva acció en xarxa, simulant d’alguna manera el format open source de Linux que tan bon resultat ha donat a Internet i que permet de configurar espais d’intercanvi col·lectius molt més rics en propostes que els que normalment ofereixen els individuals.
De fet, ha estat Internet com a nou suport i motor de difusió el que ha accelerat un canvi que en aquests moments podríem identificar com a generacional, no tan sols per la fragmentació entre els seus usuaris, una part dels quals se sent més còmoda amb altres mecanismes de comunicació més “clàssics”, sinó, sobretot, per les noves possibilitats d’autogeneració que han aparegut gràcies a les eines de d’autoedició, entre moltes altres, que han permès el dissenyador actuar, publicar (digitalment i analògicament) i difondre amb una facilitat impensable fa 10 anys.
La irrupció del dissenyador com a membre actiu en els grups d’opinió, amb una capacitat clara de posicionament ideològic i amb l’avantatge afegit de dominar les eines de difusió, és un dels efectes positius que entenem que s’han anat produint durant aquests darrers anys, així com també ho és la constatació de la importància dels col·lectius professionals que inevitablement necessiten explicar què fan i per què ho fan en un marc de gran competitivitat.
5. Workshops amb casos d’estudi i taller de projectes.
L’activitat dels workshops s’articularà en dues vessants diferenciades:
1. Activitats de durada més curta amb eines didàctiques que il·lustrin els continguts específics desenvolupats al llarg del curs en els marcs de referència respectius, utilitzant diferents models editorials com a casos d’estudi.
2. Taller de projectes, tutoritzat periòdicament, on l’estudiant ha de desenvolupar la seva capacitat d’interrelació i síntesi dels coneixements adquirits, tot assumint la responsabilitat de dur a terme un projecte professional integral que sigui la resposta a una recerca prèvia.
|